L’any passat en terres britàniques va tenir lloc una reunió sobre surrealisme. Desprès va aparèixer a la revue un article en el qual es criticava el rebuig de la invitació que va arribar a les mans de Jan Švankmajer:
“Manifestar [JŠ] que els organitzadors de la reunió alteren el concepte de surrealisme constitueix un problema. No és que un grup vulgui entendre el surrealisme millor que un altre sinó que un grup es capaç de jutjar qui entén el surrealisme millor.”
Jan Švankmajer respon:
“Alerto que realment ningú no ha dit, ni ha asserit que un o altre grup de gent pot arribar a tenir la seva pròpia patent per entendre el surrealisme. A part d’això, vam dir clarament que es suficient reconèixer l’origen sense deixar de manipular-nos amb factius distrets. Que no vol dir que un grup imposi el seu concepte als altres, sinó simplement que parlem sobre la diversitat entre "comprender" i "no comprender" les bases del surrealisme, que son objectives per a tots qui tenen els ulls oberts.
L’únic motiu perquè vaig decidir rebutjar la invitació de West Dean era perquè vaig descobrir (en el moment exacte) que aquesta reunió, en aquest concepte, té els ulls àmpliament tancats.”
Jan Švankmajer
“No crec en la fantasia, crec en la imaginació”
Joan Brossa
Decàleg d’en Jan Švankmajer
1. Recorda’t que la poesia és
només una. La personalització la invalida. Abans de començar a fer una
pel•lícula, escriu un poema, pinta un quadre, enganxa un collage, escriu un
conte, un assaig etc. Perquè només la cura de la transmissió universal et
garantirà que fas una bona pel•lícula.
2. Adona't de les teves
obsessions. Realment, no et queda res més. Les obsessions són relíquies
infantils. D'aquesta profunda infància provenen els més grans tresors. I en
aquesta direcció s'ha de tenir sempre la porta oberta. No parlo dels records
sinó dels sentiments. No és la consciència, sinó la inconsciència. Deixa córrer
aquesta riera al seu ritme. Concentra-t'hi i aleshores relaxa't. Quan fas la
pel•lícula has de dedicar-li les 24 hores. Llavors, totes les teves obsessions
i la infantesa apareixeran dins del teu film abans que ho descobreixis. I així
la teva pel•lícula esdevé un triomf infantil.
3. La tècnica d'animació s'utilitza
com un estri màgic. L'animació no es fa servir per moure els objectes sinó per
reviure'ls. És a dir, tornar-los a la vida. Abans de reviure alguna cosa a la pel·lícula
prova d’entendre-la. No només la seva utilitat sinó també la seva interioritat.
Els objectes fins i tot, els més antics, són testimonis de la història i de les
aventures de la gent, la qual els deixà petjades. Tocar sovint els objectes
significa transmetre’ls els sentiments i les emocions diferents, de manera que,
s’hi incorpora la nostra l’ànima (psíque).
Si vols presenciar els estats profunds dels objectes amb la càmera a la mà,
primer hauries d’escoltar-los. De vegades això pot durar anys. Primer s’ha
d’esdevenir col•leccionista, abans de fer-se un director de cinema. El procés
d'animació ha d'anar amb el ritme natural. S’ha de començar dels objectes, no
dels teus desitjos. No abusis dels objectes! No els utilitzis per explicar les
teves idees, sinó per explicar els seus incidents.
4. Canvia’t la realitat, desperta
el somni i al revés. No hi ha cap camí veïnal o lògic. Entre la realitat i el
somni existeix físicament només un acte: cobrir o descobrir el tapador. Ni al somniar despert pot
passar això.
5. Si tens dubtes a qui donar el
privilegi: a la vista o al tacte, sempre pensa en el cos perquè el tacte és un
dels sentits més grans, a més duu la experiència fonamental, tot al contrari de
la vista. A més l´ull, en la nostre civilització actual, està bastant cansat i “ple
de verí“. La sensació del cos és més autèntica, perquè encara no està tan
atrapada estèticament. El que no es pot perdre mai de la vista, és la
sinestèsia.
6. Com més t'acostes a la
novel·lística fantàstica, més t’hauries de concentrar en el realisme del
detall. Per tant, cal confiar en l'experiència del somni. No tinguis por “del
conte avorrit”, del detall insignificant o del documentalisme, perquè tot això
assegurarà al lector que, el que veu al film forma part de si mateix, d'alguna
cosa pròpia, la qual ja havien conegut abans de descobrir-ho. Això s’ha
d’aconseguir amb tots els trucs possibles.
7. La imaginació no t’assegurarà
de tot, perquè sovint s’oblida de les possibilitats que hi ha a la realitat .
Per tant, cal utilitzar sempre la seva forma més boja. La imaginació és un do
especial que té la humanitat. La imaginació humanitza la gent, no pas el
treball. La imaginació, la imaginació, la imaginació...
8. Procura triar el tema més
ambivalent possible. Aquesta ambivalència ha de tenir molta força
(profunditat), ha de ser irreversible, per poder-hi caminar a sobre, sense
perdre l'equilibri. Només d'aquesta manera podràs allunyar-te del més gran
error: el film de tesi.
9. Accepta l'art com un tipus de
teràpia. L'antiestètica la independitzarà. Si l'art té algun sentit, doncs és
aquest el que ens allibera. Cap film (quadre, conte) pot alliberar el lector si
no pot alliberar l'autor. Tota la resta forma part del “subjecte universal”.
L'obra és la llibertat permanent.
10. Lliure la teva creació
artística, la continuació del model interior o l'automatisme psíquic abans que
la idea central. Les idees, sobretot les millors, no poden ajustar-te a la
càmera. L'art no és un camí perdut d'una idea a una altra. El concepte tindrà
el seu lloc dins l'obra artística quan el tema estigui ben absorbit i digerit.
Llavors apareixeran totes les teves idees. La idea es concentra en el procés
artístic no en l'impuls.
***
Mai no treballis, tanmateix
improvisa. El guió és important pel productor, no pas per tu. És un document
imprescindible, però has de mirar-lo només quan perds la inspiració. Si la
perds més de tres vegades mentre treballes, pot significar que has fet una pel·lícula
“lletja” o bé, que ja l’has acabada.
Si bé vaig construir aquest
decàleg, això no vol pas dir que el compleixo. Aquestes regles provenen de la
meva obra, no la formen.
Els darrers preceptes són per
poder recusar-los (no evitar-los). Certament existeixen altres normes, però rebutjar-les
(o evitar-les) serià una gran pèrdua: mai no deixis que la teva obra serveixi per
a una altra cosa que no sigui la llibertat.
(1999)
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz